uns cors que es desfan
com baf sortint de ben a dins.
Em canten cançons
que junts em ballat
en altres llocs
mentre van marxant.
Taral•lejo a mitja veu
les tornades d’aquella
que ens feia desaparèixer
les hores,
entre la follia del teu cos.
Sense oblidar, els versos
que tants cops,
se’m fan tatuatges
a la pell del tors nu
a l’alçada del cor,
recordo les balades
que ballàvem al terrat
les nits de festa major,
mentre érem part,
l’un de l’altre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada