marca el rellotge les hores viscudes
i en posa etiquetes
que pinten els instants abans compartits.
Moments de quan prement el cos,
mirem més enllà,
un horitzó on la matinada desvetlla
un sol naixent,
pentinant la boira els rajos primers.
Moments de quan prement el cos,
mirem el llit desfets els llençols,
guardada l’escalfor en embolcalls
de petons amb regust de carícies
i camins ensalivats recorrent el cos nu
de cadascú de nosaltres.
Moments de quan prement el cos,
mirem la blancor del full verge
abans de rebre la sang blava dels mots
que juguen a fer versos
amb els signes del teu nom,
que poc a poc vaig aprenen a fer.
Moments de quan prement el cos,
mirem amb la mirada les parets buides
on retroba el so l’excusa per tornar
i repetir el teu nom,
mentre els silencis juguen a ser papallones
que voleien entre els mots
ue cantem a cau d’orella,
després de tant temps,
com el primer dia, enamorats.
Moments de quan prement el cos,
mirem la fredor dels darrers dies d’un hivern,
que se m’apropa,
esperant poder guardar per a sempre l’escalfor
de la teva estimació compartida fins al final.
Moments de quan prement el cos,
mirem el futur amb esperança compartida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada