Ve de nou la llum

 

Ve de nou la llum

de la matinada

i em desperto

amb els braços enllaçant-te,

pell amb pell

i el regust del teu sexe

entre els llavis ben ardents.

Vull tornar a veure’t

al meu costat

i sentir-te dir-me t’estimo

tan a prop que sembla

que ho diguis dins de mi.

Truca fluix

el sol a la finestra

per veure si estem desperts

i pot escalfar l’habitació,

sense saber

que ja hi està d’escalfada.

Espero pacient

mentre obres el ulls

i somrius mirant-me.

Em deix un petó

i sense dir res,

em dius t’estimo,

callada i dúctil,

giragonses apart,

em mires als ulls

i em dius...

T’estimo.

Cada jorn,

cada matí,

mostra el cos les paraules

que no dius,

per quan un matí

senti com les dius.

I mentrestant et besaré,

i faré del teu coll el meu,

com la resta del teu cos,

mentre sento un altre cop

com aquest em diu,

t’estimo.