Una pluja localitzada,
cau càlida
sobre els cossos nusos,
l’aigua bateja
cada part d’ells dos
però en cap moment
se n’adonen
del plaer de la pluja.
Gairebé amb cada gota,
que cau en la pell de l’altre
un bes,
amb cada frec,
una carícia,
amb cada sospir,
la vida.
Juguen al joc etern
que els fa un de sol,
i en aquell precís moment
de la compenetració sublim,
passada la màgia
del moment i esgotats,
es troben molls
i riuen amb la rialla
més plana i sincera
que mai s’han ofert.
S’entenen,
no calen mots,
amb la mirada
eciten discursos,
perquè mai deixen
de mirar.se
Mai deixen
que la pell es separi,
mai deixen
cap mot al atzar,
la boca té una altra funció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada