diumenge, 17 de maig del 2015

La fràgil mirada

 


The summer days are gone too soon
You shoot the moon
And miss completely
And now you're left to face the gloom
The empty room that once smelled sweetly
Of all the flowers you plucked if only
You knew the reason
Why you had to each be lonely
Was it just the season?

Now the fall is here again
You cant begin to give in
Its all over

When the snows come rolling though
You're rolling too with some new lover
Will you think of times you've told me
That you knew the reason
Why we had to each be lonely
It was just the season

Los días de verano se acercan
saltas la Luna
y te pierdes completamente.
Y ahora te dejan sola para afrontar sola el abatimiento
en la habitación vacía que una vez olió dulce
debido a todas las flores que deshojaste poco a poco
Porque elegiste estar sola
te gusta esa sensación?

Ahora el otoño ha llegado de nuevo
No puedes empezar
si todo está acabado

Cuando las nieves comienzan a caer
tu estás rodando con otro nuevo amante
Podrás pensar en las veces que me has dicho
porque tenemos que estar solos...
solo es una sensación.

 

 

La fràgil mirada

que tapa la lluna

amb sons rajos

m’oculta de tu

i no et veig.

Estic tant a la vora

que sento la fragància

i escolto els batecs

del cor,

però on ets

no em deixes veure’t.

Surt sota la lluna

i no vulguis viure

sense mi.

Vindran temps nous

i ens queixarem

de les velles decisions.

Ho entendria

si no sabessis

que el meu cor

només batega per tu.

Ara marxa la primavera

amb les seves olors

i em quedarà només

el record.

Vindrà l’estiu

amb les festes

que no es faran.

La tardor portarà pluja

i no solament als ulls,

i esperaré el fred

i per a què?

Per esperar

el demà tot sol?