The
summer days are gone too soon |
Los
días de verano se acercan |
La fràgil mirada
que tapa la lluna
amb sons rajos
m’oculta de tu
i no et veig.
Estic tant a la vora
que sento la fragància
i escolto els batecs
del cor,
però on ets
no em deixes veure’t.
Surt sota la lluna
i no vulguis viure
sense mi.
Vindran temps nous
i ens queixarem
de les velles decisions.
Ho entendria
si no sabessis
que el meu cor
només batega per tu.
Ara marxa la primavera
amb les seves olors
i em quedarà només
el record.
Vindrà l’estiu
amb les festes
que no es faran.
La tardor portarà pluja
i no solament als ulls,
i esperaré el fred
i per a què?
Per esperar
el demà tot sol?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada