Miro el cafè
abans del darrer glop
i marxar del lloc.
El temps ha anat passant
i la porta no s’ha obert
per deixar-te entrar.
L’esperança
de veure’t ha anat minvant
com el líquid
de les tasses
que s’han succeït.
Pel cap,
han passat versos
apassionats en l’espera,
més tard,
paraules d’angoixa
han pres el seu lloc,
a la fi,
pensaments de desesperança
han aflorat fins deixar-me
el cor buit de llàgrimes,
i els ulls absents
de sentiments.
Cau el darrer glop
del beuratge
i marxo del bar
tant amarg com ell.
Sol,
abandonat amb la dissort,
però amb un minso bri
d’esperança.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada