dissabte, 23 de maig del 2015

Tants dies

 

Tants dies

de monacal contemplació,

fan que et miri

amb el desigs als ulls

i el tacte florit.

M’encén pensar

que vols que vingui a prendre’t

i et faci meva al racó

més amagat

de la teva habitació.

Vull escalfar l’avui

amb els records

en altres habitacions

del teu cos davant meu

sota la pluja càlida

d’una dutxa netejadora.

Eixugar lentament

amb la tovalla

de la meva pell

i escoltar l’esplai teu

als intermitents moments

en que tu i jo

estem més a prop,

més units.

Vull tornar a reviure-ho

i no perdre el sentit

de l’orientació

en la teva geografia.