M’agradaria tant
que el meu somni
fossis tota tu,
que la pell rosada
fos el límit
de la meva mirada.
Que ton respirar
fos lliure
d’adaptar-se al meu
i ajuntar-se el nostre alè
a la sortida dels llavis.
M’agradaria tant,
que el teu cos cavalques
a l’aire per sobre meu,
braços en creu
i cabells a l’aire,
onejant el vell púbic
per sobre la muntura.
M’agradaria tant
que no fos el calendari
qui ens manes les trobades.
M’agradaria tant
que el teu rostre fos sempre
un somriure etern
i m’acaronessis
tendrament
la galta on deixes
el darrer petó.
M’agradaria tant
que en lloc de somni
fos una llum desperta,
d’un dia qualsevol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada