Passegem agafats
de les mans.
Parlem d’un futur incert
que potser no desitgem.
Podríem jugar
com quan en la joventut perduda
em tiraves coixins al llit.
Perquè deixar passar
un temps que no tenim
fer encanteris per no gaudir-lo.
Pensa en tot allò
que no em fet
perquè potser no volies,
i estranyament desitjaves.
Per tu, per mi,
vivim el que tenim.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada