En la foscor
de qualsevol lloc perdut,
m’adorm
i em perdo en somnis
que venen com glopades
de vòmits incontrolats.
Són deserts
que mai he viscut,
en la temença
que acabin essent veritats.
Campanades en la nit,
que dirigeixen els passos
cap al no res,
on, en cercles infinits,
torna al lloc d’inici.
Si només pogués dir
en aquesta vida paral•lela
alguns dels t’estimo
que mai et vaig dir,
ofegats en la vergonya
d’un rebuig que qui sap si...
s’hagués produït.
http://locurasdelpensamiento.blogspot.com.es/2013/02/lupercalia.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada