Ens hem cercat 
pels laberints 
d’una vida 
que s’escapa 
i s’amaga 
rere els temors pretèrits 
d’altres ocasions.
Els llavis 
han provat els diferents gustos
que els anys ens han donat, 
les mans s’han arrugat 
entre carícies distants 
que el temps 
s’ha esbatussat en espaiar.
Hem descobert les intimitats 
mig amagats en racons
de metall i vidre, 
en caus foscos 
i nits d’hiverns 
on la lluna ens amagava
 d’ulls encuriosits.
Hem estat molt i poc, 
l’un per l’altre, 
fent nostres les cuites 
que no ho eren, 
i en la distància 
de molts silencis, 
ens hem sentit 
acompanyats, 
però recordo amiga meva 
que mai hem ballat plegats...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada