S’escapen

S’escapen
en instants perduts
les gotes de temps
quan intenten ser tinta
per fer mots de versos
que cauen
en nits plenes d’estels,
lluents com llàgrimes d’oblit,
mots de silenci
que mai s’acaben.
El temps son pedres
que trobo al camí
mentre cerco un altre racó
on fer amb elles un mur
que no em tanqui
sortides d’il•lusió,
ni em tapi la llum d’ahirs
que em porten records
que poc a poc s’escapen.
Cauen els darrers instants
mentre ressona dins meu
com aquelles calamarses
que granissant
deixen una catifa plena
de temps
que ja mai recuperarem.