El mar et besa

El mar et besa

i se'n va,

i torna jugant

a buscar el bes

i deixar-lo escapar,

eternament condemnat,  

a estima't,

dolça condemna,  

venint i marxant,

el mar s'ha fet vell

i encara et vol estimar.

Llisca el mar

com la mà freda

que et vol acaronar,

i de cada carícia

un còdol en fa,

per poder comptar

els petons

que t'ha deixat anar.

I sabràs quin bes

és el darrer,

pel somriure gravat,

que el ball etern

del vell mar,

amb el temps passant,

desfà.

http://sargantanastones.blogspot.com.es/2016/05/aixi-comenca-tot.html