El
mar fort
et
regala còdols
que
escolten
les
veus del món
i
de nit senten
les
sirenes cantar.
Els
meus,
són
còdols de riu,
que
l'aigua
em
deixa per somiar.
De
nit
quan
la lluna pinta
d'argent
els
teus i els meus,
jo
surto a comptar,
i
cada còdol
té
un estel,
i
cada estel
es
fa record,
i
el record
em
pinta absències
que
jo voldria oblidar.
Els
teus,
ballen
de nit
amb
ones juganeres
que
els volen pentinar,
i
no recorden pas
quan
eren còdols
al
meu costat,
i
em sentien dir
que
mai et deixaria
d'estimar.
http://sargantanastones.blogspot.com.es/2016/05/aixi-comenca-tot.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada