El petó és un regal que no cal guarnir. (Rr) El pes de la paraula és la càrrega més sublim i alhora la més feixuga, quan vola mai es pot tornar a atrapar. (Ml)
És un cubilet
on el temps passa sempre
tot silenciós.
Tots ells fan grupets,
xerren i xerren molt alt.
Només un calla.
Parlen les pedres
dibuixen la història
aprenen els ulls.
Recordo l’ahir
del darrer petó nostre
robat a l’aire.
Caminen amunt
i avall buscant el lloc
on s’han de trobar.
Vull pensar en tu,
vull escoltar el teu so,
tocar-te de nou.