El petó és un regal que no cal guarnir. (Rr) El pes de la paraula és la càrrega més sublim i alhora la més feixuga, quan vola mai es pot tornar a atrapar. (Ml)
Tens la joventut
provocadora dels anys
i els ulls també.
Una donzella
pretèrita que passa
m’envia un bes.
Et vens davant meu,
la vista ho vol pagar,
però tu marxes.
Si em clous els ulls
amb tons dits ferms amb mi
joiós els tindré.
Records de festes,
cursa d’estiu, ell corre.
Cos suat, cos moll.
Sinuosa és
l’espera fins arribar
a mi el teu cor.