El petó és un regal que no cal guarnir. (Rr) El pes de la paraula és la càrrega més sublim i alhora la més feixuga, quan vola mai es pot tornar a atrapar. (Ml)
Coixí calent
llençols tapant el cos fred.
La resta silent
Descansa amor
navega en els somnis
mentre espero.
Parla de records,
uns repetits, altres no.
Tots els recorda vius.
Dolça amiga,
pètal de les meves flors,
joia del meu cor.
Hauria de treure
un bon jaç per fer d’abric
però ni fa fred.
El parc de pedres
que el ciment destrossa.
Adéu al passat