El petó és un regal que no cal guarnir. (Rr) El pes de la paraula és la càrrega més sublim i alhora la més feixuga, quan vola mai es pot tornar a atrapar. (Ml)
En la pujada
passos curts tots ells molt lents.
És el pes del temps.
Malalt i molt vell,
el llit és el seu company.
Un sudari blanc.
Cara de dolor.
Barres prement el seu mal.
Llàgrimes sordes.
Boca buida,
vaga de dents caigudes.
Menjar de pure.
El seu món tancat
no el deixa conviure.
Jo dono la mà.
Mà, pell i ossos,
només agafa passat.
La rsta vola.