És dijous,
i has cercat la meva veu
cada jorn des del diumenge
en que vàrem separar
els nostres camins.
Cada matí s'enceta
amb un missatge demanant
parlar amb mi
i cada vegada que obro el telèfon
i no respon, sagna el meu cor.
Recordar la textura
de la teva pell sota el marge
dels meus dits
i escoltar dins meu
el so de la teva veu
a cada esglai
que se t'escapava repetidament
com en un ball compassat,
esquinça cada una de les fibres
del meu adolorit cor.
Seria tant senzill,
deixar anar un curt vine
i esperar moll d'emoció,
la teva arribada.
Però no vull manllevar
els teus millors anys
al costat del meu cos
que s'envelleix més
amb la teva absència.
La vida et crida
plena d'esperances
i d'envejosa felicitat
que jo no vull expropiar-te.
Recorda els dies i les nits
del darrer estiu
i els passejos per la mar
i per la teva pell
que jo amb la meva il·lusió
vaig compartir amb tu.
però grana ara com la dona
que ja ets en els braços
de qui aviat trobaràs
que t'omplirà de tot allò
que jo ja començava a mancar.
Tret de l'estimació,
de la qual crec jo,
que ningú en tindrà tanta
com la que t'he anat deixat
escampada al teu voltant.
Se que les primeres carícies noves
encara tindran la meva olor,
i que els primers llavis
que deixis besar-te tindran
regust dels meus,
serà aquesta la meva darrera victòria
que m'envalentirà davant
la lenta mort
que la teva absència em produirà.
