Deixa’m somiar
que faig i desfaig
aquells actes
dels quals tan poc
t’agrada parlar-ne amb mi.
Saps que el meu cos
demana
que siguis tu l’actriu
d’aquets actes
de plaer contingut.
Però el teu comportament
en desmereix la seva virtut,
si es que fer-ho d’amagat
i d’escàs pensament
en permet alguna de virtut.
Més enllà dels dits,
estàs absent,
amagada
com el cantó esglaiat
d’un xamfrà antic.
M’amagues als mots amables
que un amant
diu al cau d’orella
del seu estimat,
i em fa patir
aquesta absència continuada.
Com l’absència
del toc que recordo suau
de la teva pell,
i de la calidesa
que com efluvis em sortia
dolçament
del seu contorn.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada