dissabte, 14 de maig de 2022

Em ve de nou la veu alçada

Em ve de nou la veu alçada

que parla de colors i textures,

d’ànimes amb fons i olors de flors.

Tot això que jo aprenc

 amb els silencis compartits

de tantes nits solitàries,

aprenent els noms

de les flors que tant t’agraden,

el tacte m’ensenya

els cossos que les formen.

Rebusco dins meu l’ànima ferida

que sagna pels petits forats

amagats dins seu.

I les olors em recorden la teva,

i la fragància única

que t’envolta.

Segueix cridant tot allò

que et neguiteja,

i jo faré d’esponja

per lliurar-te

dels problemes

que duus damunt.

Naixerà un nou dia

on no calguin crits

perquè ja tot serà sabut

i fugirà la por pels naufragis.

Mirarem el reflex dels miralls

i tot serà conegut.

I potser podrà tornar

la millor versió

del silenci entre nosaltres.

El silent so d’un petó

que mai s’acabi.

 

http://amedia-luz.blogspot.com/2022/05/gritar.html