Demà és un dia on encara vull estimar

Don't Know Why
will you still love me tomorrow

No sé per què
Encara m'estimaràs demà

Demà és un dia on encara vull estimar,
recordar la nit fosca d’una vetllada
on amb versos incipients
et vaig dir parlant-te de flors i roses
que començava a voler compartir ma vida amb tu.
Demà és un dia on encara vull estimar,
recordar la nit fosca d’una sala de cinema
on callat et vaig jurar
que mai et deixaria fora del meu cor,
sortint em vas deixar
per un altre cor que ja t’havia enamorat.
Demà és un dia que encara vull estimar,
recordar la nit fosca d’una baralla de coixins
on endormiscat i temorós
no vaig acabar de jugar al joc que volies jugar.
Demà és un dia on encara vull estimar,
recordar la nit fosca d’una festa al carrer
on silent et començava a descobrir
cos a cos abans de deixar-te marxar.
Demà és un dia on encara vull estimar,
recordar la nit fosca d’una retrobada absent,
on queia el cel lentament,
preguntant-me si em volies retrobar.
Demà és un dia on encara vull estimar,
recordar la nit fosca d’una llarga espera,
somiant l’instant eteri d’un bes que s’escapa,
d’una carícia que ja no hi és,
d’unes paraules que volen en el mateix sentit,
d’un adéu que és constant,
d’un hola que és va desfent,
d’uns moments que van florint de tant en tant,
de molt de tant en tant.
Demà és un dia on encara vull estimar,
recordar la nit fosca d’una vella promesa
que em vaig fer...
...i que cada silenci fa més dolorós...
...i que cada petó fa més fort...
...i que cada so fa més il•lusió...
... Demà és un dia, on encara vull estimar.