encaixada en una caixa oblidada,
guardo pintades amb la paciència de l’ahir
que encara no ha marxat
cadascun dels instants
que vàrem viure o somiar.
En un racó enteranyinat,
amb guió de versos pendents de dir
destrio moments d’aquell passat
que no havia de morir mai.
El rellotge de sorra em diu
que hauries d’arribar aviat,
però jo el tornaré a girar
i bescanviar la sorra de baix
pels somnis de dalt
i tornaré a encetar el camí
entre el record i el desig
fins que acabin per ser
l’un l’ombra de l’altre
o qui sap si...
tots dos em faran l’ombra a mi.
http://locurasdelpensamiento.blogspot.com.es/2012/02/fragilidad.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada