per on entraré,
et dic adéu
i voldria dir-te quelcom més.
Són uns instants de certa tensió,
i em mires a cua d’ull,
jo ho faig mirant-te a la cara
i repassant-te el cos.
El somriure tímid i mig amagat
em fa somiar paraules
que allarguin l’instant abans
de desaparèixer davant teu.
Et miro ara des de més lluny,
ressegueixo aquests llavis
tant apartats dels meus
i m’imagino el regust
que deixaria un petó innocent,
deixat caure,
com cauen els pètals
de les flors madures,
alentint la caiguda
per fer etern el moment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada