El petó és un regal que no cal guarnir. (Rr) El pes de la paraula és la càrrega més sublim i alhora la més feixuga, quan vola mai es pot tornar a atrapar. (Ml)
diumenge, 25 de març del 2012
M’he armat
M’he armat,
vestit de cuirassa,
casc amb plomall
i capa llarga,
amb els meus companys
la ciutat on et pensava trobar
hem conquistat,
buscava en totes les cares
el teu mirar,
en les boques
el somriure
que em va encisar,
després d’una gran victòria,
d’un magnífic passeig militar,
he tornat derrotat,
per una absència,
per un silenci,
per un petó mort als llavis
que no he pogut donar.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada