Et vaig trobar en un bar

Et vaig trobar en un bar,
de la plaça gran,
de la gran ciutat.
Jo et parlà de la meva vida
i tu ho vas voler escoltar,
em vas dir amb el teu silenci
i amb el teu mirar
que ens hauríem d’estimar,
conèixer cos a cos
cada drecera
que ens dugués al cor,
de veritat.
Ni tant sols ens varem tocar
ni un dit de la mà,
asseguts en la petita taula
d’aquell concorregut bar,
de la gran plaça,
de la ciutat gran.
Buscàrem una pensió
pel barri vell
de la vella ciutat,
abans jo vaig buscar
un xic de protecció.
Era un calorós dia de juliol,
desitjàvem coneix-se’ns a fons
no importava el lloc.
Pujàrem les escales
amb el cor al galop,
de sobte et vaig besar,
en mig de les fosques
del primer replà,
abans d’entrar.
La brusa fina
de l’estival instant,
marcava el ritme pausat
dels pits amunt i avall.
Repetir el bes,
un acte afortunat,
em vas prémer fort,
per notar
la meva creixent humanitat,
m’oferires el que tenies guardat,
em prometies més
per després d’haver entrat.
No em deies res
d’aquell anell gastat,
ni m’ensenyares cap retrat,
estàvem sols
en aquell racó amagat
de la vella ciutat.
Al cap d’uns instants
els cossos nus
s’explicarien la veritat,
la resta eren silencis
que el temps potser faria parlar.