En nit de festa confosa,
entro on l’ombra és fosca,
sabent que trobaré un cos decidit,
equivocat en rebre l’espera,
dels jocs pensats en repetim
els més eixerits,
en vols i en vull
i gaudint de l’engany
fem de la nit un ball,
de llençols,
de petons,
de carícies,
en som sense saber-ho amants,
amants del teu cos dur,
madur,
del regust al vi fruitat del sopar,
al gust amarg del cafè sol,
que ara torna
a força de llengua muda,
buscant,
trobant mugrons enlairats
i sexe afamat,
cercant un plaer equivocat,
no en el destí,
en...,
en, el subjecte,
i a la fi quan assedegats
per aquest beuratge
que la foscor ens ha departit,
quan relaxats
albiro closos els ulls
i esgarrifances de goig en la pell,
reculo nu,
i furtiu em faig nit, amb la nit,
i record en la memòria,
que en l’engany
jugares jocs d’amor,
amb l’enamorat absent.
Amants del teu cos dur,
madur,
del regust al vi fruitat,
de llengua muda,
mugrons enlairats
i sexe àvid.
Et recordaré somrient,
quan de nou un cafè
sigui intermediari
de pensaments
que volen per l’aire
i si em preguntes pel meu somriure,
recordaré petons i mugrons,
pits, ventre i sexe
que m’oferies en nit de festa confosa,
allí on l’ombra era fosca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada