D’un somni em surt volant
un estel amb ales.
No, no és pas un estel.
Vola errant
com si no sabés el camí.
Aterra en la pista d’una flor.
No li agrada, alça el vol.
I va tastant aterratges
de flor en flor,
en el somni,
juga amb mi
i vola passant pel nas.
L’espanto
i riu com les abelles riuen.
No ho sabia.
Torna a la primera.
S’asseu en mig de la flor.
Tampoc sabia que seien.
En despertar,
hauré de tornar a estudiar.
El somnis descobreixen
les mancances
de quan estem desperts.
Deslligo la ploma a l’aire
i vola el pensament a fer-se tinta
per deixar negre sobre blanc
res del que digui.
Jo voldria sentir
l’eco dels meus mots
amb el so de la teva boca,
se’n riu el vent que no deixa.
Més tard penso si un nou vers,
m’obriria la porta,
si un darrer full perdés
la virginitat del blanc.
A la fi, penso lletres,
penso imatges.
Tot per poder pensar...
Que podries llegir el meu vers.
Vestida de núvia i de dol
vola la garsa cercant
l’anell perdut
del breu prometatge.
Li recorda la primavera
son enllaç frustrat
i el niu buit
on per aquest any
no hi haurà fruit de vida.
Plora la garsa
en són cercar intermitent
i la gent confon el plor
amb l’imminent desglaç.
Vestida de núvia i de dol,
vola la garsa de tant en tant.
https://elraconetdesalluna.blogspot.com/2023/05/la-garsa.html
Blanca, oberta,
de braços blans i cor groc.
Ets diàfana
en ton mon subtil i clar,
però no ets única.
https://encadaversquehasentes.blogspot.com/2023/05/narcis-poetic.html
