Maig és el mes dels amors amagats

 

Maig és el mes dels amors amagats.

Amors florits que com roses amagades

guarda la mata del meu jardí.

Maig és el mes del petons oblidats.

Petons que la boca mai donarà,

petons que com les flors es marciran.

Maig és el mes de les paraules callades.

Paraules que el vent s’endurà cercant

els camins on podrien ser mots recitats.

Maig és el mes dels versos fills de les flames.

Versos que mai llegiràs,

taques de tinta que el foc anirà cremant.

Maig és el mes de l’esperança viva.

Esperança que cada maig segueix viva,

per si un maig es fa realitat.

Ja no cerco cançons

Ja no cerco cançons

perquè es perdin entre silencis.

Jo seré el so de les cançons

que ja no rebràs,

parlant de tot el que ens separa,

amb lletres dolces

i melodies que em fan somiar

amb abraçades i petons de cotó.

Ja no deixaré penjades

imatges que em recordaven

instants d'aquell passat

que ara vols esborrar

amb les boires dels records oblidats.

Seguiré escoltant

entre els teus silencis les cançons

que escriuen les nostres trobades

de vegades amagades

de vegades distants i ràpides

que hem de marxar

abans que ens trobin a faltar.

Et volia presentar els amors

transeünts, que m'acompanyaven

mentre esperava la teva trucada,

el petó efusiu, la carícia evasiva

que ja se'n va,

i que et diguessin

que entre els seus cossos nusos

et cercava

instant a instant,

no se si t'ho creuràs,

però rere cada petó

hi buscava els teus llavis.

No vull oblidar ni els moments

que hem passat

ni aquells que han nascut lluny

i no has volgut compartir.

T’han fet per a mi

 

T’han fet per a mi,

rodona, dura, brillant.

M’omples tota,

ara ja no m’imagino

sense tu a la vora.

Portant dins teu vida

que m’acompanya

en els jorns continus

de la meva estança.

Ara ja no recordo

com era jo més enllà

del teu espai,

de la teva presència callada.

Ara ja no vull estar sense tu.

 

 https://carmerosanas2.blogspot.com/2023/05/finestra-la-grassa.html

Si jo tingués la nit com a rellotge

 

Si jo tingués la nit com a rellotge,

Si de veritat pogués destriar

entre el que és bo

o el que no ho és.

Si jo amb desconeguda absència

pogués destriar entre el que se

i el que realment vull,

pensaria segurament com tu.

M’envolten masses coses

que no m’agraden.

M’envolten masses buits

que no em descobreixen res de nou.

Masses essers es perden

Pels laberíntics instants

de la nostra vida

i només movem les espatlles

per mostrar la brutalitat

del nostre ser

en no intentar evitar-ho.

Masses coses de nosaltres

es trenquen o desapareixen

per poder senzillament ignorar-ho.

Masses coses

que ni la bellesa

ni l’etern perfum

pot evitar que a la fi

ens n’assabentem.

 

https://desdeminoray.blogspot.com/2023/05/son-demasiadas-vidas-rotas.html 

 

En un camí

 

En un camí

entre ombrejat

i ple de sol

camino cot baix

per no trepitjar-les.

La seva olor m’ajuda

a cercar-les

i els colors em criden

al meu pas.

Cerco la soledat

en el meu passeig,

i cada instant

em criden des de baix.

Bon dia!

Quina preciositat

tens a la vora dels peus

i tu tan desanimat.

Miro més enllà dels prats

i el gris de les muntanyes

em retorna al puzle

que tinc a l’abast.

Colors i soledat.

Respiro l’aire

de la llibertat.

 

https://nurialaroca.blogspot.com/2023/05/temps-de-flors.html