Corona el petit turó,
aquella ermita vella,
refugi de tantes pors,
que a la seva vora
volaven lluny.
Té al costat un bosc silent,
que el vent fa parlar
i al bell mig un petit prat
on descobrí l’amor
entre roselles i margarides,
un primer petó,
una mà agafant una altra mà
i rere tot allò que descobria,
el bosc ho amagava
i l’ermita vigilava.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada