Obre la muntanya el seu cos
i en fa part de la vida
de qui necessita
l’espai per “viure”.
Deixa jugar amb eines
que li “facilita” la vida.
Li regala la il·lusió
que pot ser com la resta,
i ho fa sense despertar-lo.
Silent i jugant amb el temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada