Rere els oblits que et volen pintar,
rere les paraules que no et diuen,
rere les absències que tant pesen.
Queda la vida que creix,
la vida que teixim
amb els fils del que fem,
amb les imatges que guardem,
amb els records que mai s’esborraran.
Cercarem un nou fonament
on fer créixer i enfortir la vida
que tenim pel davant.
Sigui la mar o la muntanya,
refugi o cant de llibertat,
prem ben fort la mà
per no deixar-ho escapar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada