Mans de dits vells,
pell que juga a ser mar
coberta d’ones.
Dits que destrien del temps
el passat com si el pentinessin.
Mans estimant
les rosades galtes del futur.
Mans que enyoren
quan eren llises
i estimaven per primer cop.
Mans que ara engalten
els records
per no deixar-los marxar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada