Cada pinzellada una emoció,
cada color un estat d’ànim,
cada llenç una història,
cada dia una il·lusió.
Ara que embruto
el blanc de la tela,
amb la pretensió de fer art,
el que tinc clar
és que dibuixo i pinto
el que sent el cor.
He dibuixat els racons
on ens vam conèixer,
on ens estimàvem.
He emprat bastant el carbó,
perquè estava fosc.
Al pintar ho feia
amb els colors
que més t’agradaven,
i somiava si era així
com ho recordaves.
Cada pinzellada una emoció,
com cada record
que em dona peu a pintar,
pintar-te o senzillament somiar-te.
Cada dia una il·lusió, si,
la il·lusió de poder-te veure’t aviat,
que els somnis tinguin cos,
que el cos sigui el teu,
i tu estiguis per sempre amb mi.
Ni tu ni jo,
nosaltres en una solitària unitat.
https://nurialaroca.blogspot.com/2023/06/lletres-i-fils-juny-2023.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada