Tal dia com avui,
quan tots dos hi éreu,
de matinada,
sense exuberàncies,
us fèieu una promesa
que vàreu complir.
Ell vingué de lluny
amb sa bicicleta
de ferro colat,
tu l’esperaves riallera.
Mig net de la brutícia
del treball,
tot content
de poder ballar amb tu.
Passejar pegats
en mig d’una munió
d’amigues tafaneres,
us vau anar coneixent,
un queixal malalt
en va ser testimoni
del prometatge,
entrellaçats els dits negres
de miner
amb els blancs de l’estimada,
cansats de rentar i fregar.
No eren els temps
per efusions
i havia de ser una mica amagat,
tot i ser casats,
petons a la cantonada
del menjador,
carícies amagades,
però sempre el vostre amor
per davant.
Ja no feu més aniversaris
amb nosaltres.
Ara els torneu a fer plegats.
Enhorabona i per tota l’eternitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada