He
somiat,
ser
eteri
i
volar al teu costat,
depositar-me
dins
del teu cos
i
fer-nos
per
moments
un
de sol,
gaudint-ne
tota
la nit.
Petons
deixant
petjada
a
la teva pell
passada
la mitja nit,
amb
la lluna mirant,
i
fer-nos la ullada
de
cels mig sobtats.
Lluny
de la mar
que
ens va fer conèixer,
la
primera felicitat,
i
que després
ens
la va prendre
de
bat a bat.
He
somiat tants somnis
per
poder-te estimar,
que
no em dol
rebre
la nit estirat tot sol
al
llit per poder-te abraçar
amb
el regust salat
de
les gotes
que
rellisquen
galtes
avall.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada