Com
un rodamón perdut
buscant-te
per la ciutat
mirant
entre la gent passant.
Històries
que es van gastant
silents
entre la resta
de
la gent.
Instants
que s'escapen
fent
del conjunt
un
temps fugisser.
Ulls
que desfilen
fitant
de
tant en tant.
Boques
que juguen
a
deixar petons
a
infants
i
deixen volant
paraules
que van caient.
en
un terra d'asfalt calent.
Tot,
tant sols
esperant
un mot
el
teu mot desitjat.
I
el sol va pujant
i
baixant inquiet,
en
el seu camí.
Com
jo, sol.
Com
tu, lluny.
Com
vosaltres, callats.
Esperant
l'amor
que
potser mai vindrà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada