pel teu febrer
quan el penses esmorteït
per un glaç encara hivernal.
Trenca amiga les pors
d’aquesta nit
que sembla eterna
i mira finestrals enllà,
on els camps secs plantats
d’ametllers pinten
de colors les branques nues.
Vols més flors,
on l’horitzó,
et deixa dins els ulls
un mar multicolor,
on cada gota és una flor,
i cada flor una estrofa de cinc versos
que et parlen d’amor?
Plores amiga per jardins
que dormen un hivern cru,
quan tens a la vora
un immens mar
de versos guardats en flors obertes
i a punt d’esclatar en milers
de capolls encara endormiscats.
Espera un sol naixent
d’una propera primavera
on acompanyaran als versos
plomes verdes afilades com punyals,
llavors, podràs ferir-me
amb els teus mots,
com jo potser, t’he ferit,
amb ma absència.
Poques flors té el teu febrer?
Si ja no en caven més,
dins el meu cor!
http://jaque-a-la-reina.blogspot.com/2011/07/tot-allo-que-el-poeta-escriu.html
2 comentaris:
Com et podria voler ferir,
si no és que els meus mots maldestres
un dia no van saber dir
allò que el meu cor sentia
morint en un fred capvespre...
i et van fer allunyar de mi?
No em cal mirar pel finestral
per veure mil flors de versos
pintant aromes al meu cor,
ni em cal mirar l'immens mar
de flors que em parlen d'amor
perquè tinc el teu esguard,
perquè tinc el teu desig,
perquè em tremolen els dits
cada cop que m'has mirat,
perquè em batega boig el cor
cada cop que m'has escrit.
Com podria voler fer-te mal
si mentre el teu cor era absent
cada flor del meu jardí
viatjant amb el primer vent
fugia una a una de mi
i una aridesa immensa
envaïa les meves nits?
No en caven més dins el teu cor?
doncs llavors dona,m la mà
que jo la ompliré d'amor
i de capolls endormiscats.
...Vaig pensar que eren els anys
aquelles divuit flors de maig...
Publica un comentari a l'entrada