d’aquella cançó
sortint d’algun balcó,
em fa néixer calfreds
plens de records,
i m’allunyen la temor
de la foscor
que viu amb mi
des de fa tant de temps
enganxada a la pell.
Em retornen la calidesa
dels petons
i la força ferma
dels teus braços
en ballar quasi quiets
els sons de la dansa.
Em batega fort el pit
allí on descansaven
per instants
els pensaments embolcallats
per la seda dels teus cabells.
Sé que el retorn
és un miratge ple d’escalfor,
però miratge ple del desencís
d’un temps finit.
Recorda’m com una ànima
que viu en el flaire dels cabells
que tant abans
mai es cansaven
d’acaronar els meus dits.
Ferits per tot allò
que ens va allunyar,
per silencis i per mots
que mai ens vam dir,
però que sempre
ens vam endevinar.
http://jaque-a-la-reina.blogspot.com/2011/11/mots-maldestres.html
1 comentari:
Et recordaré com la blanca gavina
acaronant el mar de matinada
i batent les plomes al vent,
que va mirar on no devia
i es va aturar als meus cabells.
Després al veure la sorra
cremada de tants anys de sol
i amb massa flors al meu febrer
va a tornar a mirar les ones
i va fugir amb el segon vent.
Publica un comentari a l'entrada