Embolcallo el blanc del full

 

Embolcallo el blanc del full

amb la negra tinta de la ploma

i tanco, i mesurant

en ses formes irregulars

la sensació que volia deixar volar.

Veig de la natura

quelcom que m'agrada

i amb un reflex me'l faig meu

dins la càmera,

després uns jorns passats,

retorno, pausat,

e intento fer de la imatge

un ram obert de sons

en rellegir les paraules

que he escrit.

Temps que 'esgota un vell

jugant amb la imatge,

el so i la lletra.

Vol ser a la seva manera,

universal, i només

un tòtil solitari

que es pensa ser poeta.

 

https://encadaversquehasentes.blogspot.com/2022/04/sobre-lestil.html 

En la casa de la plaça

 

En la casa de la plaça

on fins els fantasmes

havien deixat de viure,

cada capvespre

quan el sol

feia de viatger impenitent,

el rellotge dels sons

acudia impertèrrit

a destorbar

els jocs dels infants .

Aquells petits

corrien sota la protecció

dels adults que cofois amagaven

que el so que sentien,

era el crit d’un vell mussol,

abans de baixar volant

escales avall

per caçar ratolins

i si havia sort rates.

Era tant plaent l’escalfor

dels petits cossos

abraçats a les cames,

que no distingien

el picar somriure

que entre ells,

els petits es repartien.

Apuntala un cel gris

 

Apuntala un cel gris

carregat de núvols estàtics

dubtant del moment

de deixar volar la pluja,

una torre vella de porta alçada

i miradors voltant la peça.

Ben a la vora,

tant deixat de la mà de Déu

com ella mateix,

altres estances descuidades

on hi viuen plantes i records.

Temps passats

que els hi van donar vida

i que la vida els va deixar.

Voreja el vell camí

 

Voreja el vell camí

de pretèrites passejades,

una llarga senyera

de flors i espigues,

on es barregen jorns

de lletra i sang.

Camins que antuvi

foren de treball,

i ara s’han fet per passejar.

No hi ha sang,

més que la de les velles mans

agafant aixades sorrudes,

ni més lletres

que les que escriuen

les tiges del blat segat.

En l'absència

 

En l'absència

només el somni

em manté despert

per estar amb tu.

 

En la presència el desig

es desferma

i tot allò que ha estat callat

reverdeja i dóna fruit.

 

Entre el somni

i la presència

corre la vida

i la desesperança.

 

http://papirers.blogspot.com/2022/04/p-366