Pinta el vidre el blau
més fosc del cel.
Retallat per fustes
que li fan de porticons,
impregna de silenci
el pas d’un temps
que no marxa mai del tot.
Fotografia del reflex
deixa en la retina el que veu
l’esquena i tu veus al davant.
Juga amb el blau del cel
i el marró de la fusta
una paret que blanqueja
al seu voltant.
Deixeu-me pensar
que m’agrada més,
si la imatge del vidre
que reflexa un passat proper
o els porticons
que m’obren el seu secret.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada