Orgullosa després de morta l’alzina
viu encara en els records
i les ombrejades que ja no hi són.
Branques que s’alcen com senyal
d’un atracament que se li ha dut la vida.
Esperant els carronyers
que facin llenya del seu tronc sense vida,
rep la visita d’uns altres ocells
amb banda blanca al pit
oferint-li una rendició incondicional
i el dol a l’esquena.
Volen cada jorn,
les orenetes i com en una vetlla,
s’escampen amunt i avall
de branquillons encara ferms,
i guardant-li un respecte ,
s’estan allí, sense cant ni crits,
sense moure’s del lloc que han triat.
Fins que es hora de tornar al niu.
Abans de marxar,
la bandada fa un darrer revolt
i en aquest moment si mires,
veuràs que l’alzina té fulles negres
i flors d’un blanc clar,
que un vent, sense bufar
escampa pel cel en un no rés.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada