Zigzagueja l’aigua
dolça i tèrbola
del vell riu
i voreja les ribes
besant ses gotes
el bosc de ribera.
Illes emergents
que en riades
s’amaguen
i canals per on
hi passa la vida.
Des de dalt
tant vell
com les històries,
vigila el castell
les anades
i tornades
de la barca
que travessa les aigües.
En una corba,
el molí ja runa
del seu passat
vigila també
i li explica les històries
que sent de la gent
que passeja.
Dos vells
i un riu més vell encara,
deixen passar el temps
i recordant sons i colors,
vides i il·lusions.
Tot va lliscant pel riu
entre el moli i l’altiu castell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada