Arcades de pedra
que el riu besa.
Lloses deixades
pels peus
que les passes desgasten.
Mirades que desfullen
els arbres i els canyars.
Sons de vent i rialles,
paraules que volen
d’una riba a l’altra
desgranant silencis
que ja no marxaran.
El temps vesteix
de fulles, fred, flors
i sargantanes,
les velles pedres
dels dos ponts,
que han vist passar...
generacions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada