Boira que s’aixeca
en matà naixent.
Eixint la barca a feinejar
un pa fet peix
per poder tornar.
Amaga la boira el passat
que hi ha darrera
aquells instants
que ja no tornaran.
Fita al davant
l’esperança,
però ho fa callat
per no molestar
els deus de tots els mars.
4 comentaris:
Mol ben trobat això del "pa fet peix". M'he imaginat un pescador humil sortint al mar per garantir-se una mÃnima subsistència i encara havent de fer-ho sense alçar la veu per "no molestar els deus".
Un poema molt adient al quadre. Felicitats!
La feina discreta i senzilla de cada dia .
Ben trobat, salut !.
Un poema molt adient al mar.
Enhorabona!
Aferradetes, qui sap si...
Un bon poema, de petites vides difÃcils i discretes... per no destorbar els déus...
Publica un comentari a l'entrada