Et cerco en aquests cossos
que ballen hipnòticament
per atraure’m.
Elles que s’apropen
per dir-me no sóc ella
però estic aquí,
pots venir a mi.
Dansa cos
i recrea el seu,
aquell que vaig perdre
entre el segon plat
i els postres del dinar
d’un dia nefast.
Repeteix-me les corbes
que em van enamorar
ara ballant la dansa
que mai vam començar a fer.
Ja no em pregunto
si m’estimaves.
I no t’ho tornaré a preguntar.
Deixo que la teva mirada
i el teu somriure
certifiquin la resposta
a la pregunta
que mai em respondràs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada