Hi ha tants llocs
en un món tan gran
que podria amagar
una tristor en cada país
i encara me’n quedarien
per escriure’t nous poemes.
Hi ha tants llocs
que han pintat
matinades fresques
que no he estat amb tu,
ara ja tenen rosada
embolicant-me el cor.
Hi ha tantes vesprades
amagant el sol
rere l’horitzó canviant
que si el busqués
ja mai més el trobaria.
Hi ha tant de tant
que no acabaria
d’escriure les lamentacions
del que no ha pogut estar.
Del que no ha pogut
ser amb tu...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada