De nou et recordo nua
en aquell lloc
trobat al atzar
en una ciutat
gens desconeguda.
Aquelles hores
en que els nostres cossos
es destorbaven
per retrobar-se després
del temps d’absència.
Trencàvem el silenci
dels petons amb curtes
exclamacions de plaer.
Em retornen constantment
aquells moments
que ja han deixat de ser reals
i només queden a la memòria.
Jo no deixo de pensar
que ja no tornaran
i em pregunto perquè...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada