dilluns, 21 d’octubre del 2024

Boira que s’aixeca

 

Boira que s’aixeca

en matí naixent.

Eixint la barca a feinejar

un pa fet peix

per poder tornar.

Amaga la boira el passat

que hi ha darrera

aquells instants

que ja no tornaran.

Fita al davant

l’esperança,

però ho fa callat

per no molestar

els deus de tots els mars.

a

4 comentaris:

  1. McAbeu21 d’octubre del 2024, a les 9:40

    Mol ben trobat això del "pa fet peix". M'he imaginat un pescador humil sortint al mar per garantir-se una mínima subsistència i encara havent de fer-ho sense alçar la veu per "no molestar els deus".

    Un poema molt adient al quadre. Felicitats!

    ResponElimina
  2. artur21 d’octubre del 2024, a les 13:52

    La feina discreta i senzilla de cada dia .
    Ben trobat, salut !.

    ResponElimina
  3. sa lluna21 d’octubre del 2024, a les 15:16

    Un poema molt adient al mar.
    Enhorabona!

    Aferradetes, qui sap si...

    ResponElimina
  4. Carme Rosanas24 d’octubre del 2024, a les 22:48

    Un bon poema, de petites vides difícils i discretes... per no destorbar els déus...

    ResponElimina