Deixa'm
plorar
en
ma tenebrosa solitud.
Que
el rostre amarat de salabror
no
oblidi mai el seu record.
Deixa'm
plorar
el
dolor per qui se'n va
i
pel foc roent de qui es queda.
Deixa'm
plorar
pels
mots callats que mai hem dit
i
ara arriben tard,
per
les mans tremoloses
que
ja no clouran més mans.
Deixa'm
plorar
per
les rialles d'infants
que
perden sense saber,
que
ploren sense notar,
el
forat d'una absència
que
es farà gran.
Deixa'm
plorar
en
ma callada solitud
al
teu costat.
1 comentari:
No em pas de demanar permís per plorar...Les llàgrimes són la pluja que ens neteja la mirada i de retruc es poden veure els sentiments que amaga l'ànima!
Bon vespre.
Publica un comentari a l'entrada